Early signs of breast cancer. (Photo credit: Wikipedia)

Breast cancer awareness (Photo credit: AslanMedia)

El càncer de mama constitueix un dels més freqüents, i pot afectar fins a un 12 Parcent de la població femenina, la majoria d’aquests càncers ocorreran en dones sense factors de risc.

No obstant això, s’han pogut establir alguns factors que podrien predisposar l’aparició d’aquesta malaltia: l’edat, és més comú al voltant dels 60 anys, el fet de no donar el pit, o de no haver tenguts fills, l’ús d’alguns tractaments hormonals, el tabac (com quasi tots els càncers), cicles anovulatoris, com els que s’esdevenen en l’ovari poliquístic. Tots ells suggereixen una relació amb els estrògens, un tip d’hormona femenina però se sap també que depenen de la seva relació amb altra hormona que es diu progesterona.

La majoria de les dones que tenen factors de risc mai patiran la malaltia.

L’herència també juga un factor important, s’han descobert algunes síndromes amb patró genètic definit i que s’estudien si n’hi ha casos freqüents en familiars propers. Tot i que l’antecedent familiar solament explica el 10 Parcent dels càncers que es veuen en la pràctica clínica.

aquestes recomanacions s’apliquen en pacients que mai han tingut càncer els protocols de maneig de les pacients amb càncer diagnosticat amb aquests medicaments és diferent

La relació d’aquest càncer amb els estrògens, ha fet que es provi l’afecte d’alguns medicaments que bloquegen els receptors d’estrògens i d’aquesta mena reduir el seu impacte sobre la mama en predisposar el desenvolupament d’aquesta entitat. Una revisió recent del centre de prevenció del càncer americà fa unes recomanacions en l’ús d’aquestes drogues publicat en Medscape, el conegut portal medic d’actualitzacions.

Drugs to Reduce Breast Cancer Risk: Updated Guidelines CME/CE

Un resum de les recomanacions és el següent:

• La medicació preventiva té alguns riscos, de problemes d’embòlies, de predisposar al càncer d’endometri i de produir cataractes.
• La medicació solament pot ser utilitzada en pacients de més de 35 anys.
• Els medicaments utilitzats amb aquesta finalitat redueixen el risc de patir el tipus de càncer de mama que porta receptors positius pels estrògens i s’estima que reduirien 7 a 9 casos per 1000 dones tractades per 5 anys de tractament.
• Ningú dels dos medicaments aprovats (tamoxifé i raloxifé) han demostrat reduir la incidència de càncer no invasiu ni de la mortalitat general.
• Ambdós medicaments redueixen els riscos de fractures osteoporòtiques.
• El tractament es recomana solo als pacients majors de 35 anys que tinguin risc augmentat de patir aquest tipus de càncer i després d’explicar els riscos i els beneficis. A més que no tinguin factors condicionants als efectes secundaris ja explicats. Els especialistes han d’explicar de manera consensuada que el beneficio de l’ús d’aquests medicaments és moderat.
• El tamoxifè esta autoritzat abans de la menopausa i el raloxifé després. La durada suggerida del tractament és de 5 anys.

Com sempre expliquem, aquestes línies no substitueixen el bon consell d’un professional de la seva confiança