|
|
| English: Pre-eclampsia, toxemia, hypertension in pregnancy (Photo credit: Wikipedia) |
La pre eclàmpsia és una causa comuna de patologia en l’embaràs, pot afectar10 per cent de les dones embarassades, i es tracta d’una condició potenciament mortal, si es deixa evolucionar a la seva.
El diagnostico clàssic, es fa amb la presència de dos de tres símptomes: Hipertensió, edemes i la presència de quantitats importants de proteïnes en l’orina. Aquests símptomes són inespecífics, la tensió pot ser que no sigui tant elevada que cridi l’atenció, els edemes són comuns en embarassades normals i la proteïna a l’orina pot aparèixer tardanament.
El quadre clínic es produeix per un problema de la placenta, que per algú motiu no bé aclarit, però existeixen diverses teories per explicar-ho, permetre que els vasos sanguinis, que l’alimenten, mantinguin la seva capa muscular, es produeix així una perfusió placentària subóptima, que fa que es desencadenin una sèrie de fets en cadena, que duen efectes circulatoris, renals, en la coagulació, en la funció hepàtica i en tots els òrgans i sistemes.
És per això que sempre en les embarassades estem pendents de l’orina, de la tensió i del pes, per tractar de detectar aquest 10 per cent de pacients que es poden complicar.
Amb les ecografies es poden detectar quines pacients tenen una mala adaptació vascular, prenem una mesura del fluix sanguini de les arteries uterines i si mostren índexs que suggereixen que el fluix té una resistència per sobre el que és normal per l’edat gestacional, es podria detectar la població de risc. No obstant això existeixen molts mecanismes d’adaptació, i moltes dones que tenen resistències elevades mai desenvoluparan la malaltia.
Pertot això el recent article citat pel Medscape i publicat en el Circulation de novembre:
- Lucy C. Chappell, PhD;
- Suzy Duckworth, MBBS;
- Paul T. Seed, CStat;
- Melanie Griffin, MBChB;
- Jenny Myers, PhD;
- Lucy Mackillop, MA;
- Nigel Simpson, MBBS;
- Jason Waugh, MBBS;
- Dilly Anumba, MD;
- Louise C. Kenny, PhD;
- Christopher W.G. Redman, MBChir;
- Andrew H. Shennan, MD
-
From the Women’s Health Academic Centre, King’s College London, London, UK (L.C.C., S.D., P.T.S., M.G., A.H.S.); Maternal and Fetal Health Research Centre, University of Manchester, UK (J.M.); Oxford University Hospitals NHS Trust, Oxford, UK (L.M.); Section of Obstetrics & Gynaecology, University of Leeds, UK (N.S.); Newcastle upon Tyne Hospitals NHS Foundation Trust, Newcastle, UK (J.W.); Academic Unit of Reproductive and Developmental Medicine, University of Sheffield, UK (D.A.); The Irish Centre for Fetal and Neonatal Translational Research (INFANT), University College Cork, Ireland (L.C.K.); and Nuffield Department of Obstetrics and Gynaecology, University of Oxford, UK (C.W.G.R.).
- Correspondence to Lucy C. Chappell, PhD, King’s College London, Women’s Health Academic Centre, 10th floor North Wing, St Thomas’ Hospital, Lambeth Palace Rd, London, SE1 7EH, United Kingdom. E-mail lucy.chappell@kcl.ac.uk
Sona tan bé!
Els experts del King College van estudiar pacients que els derivaven amb la sospita clínica de pre-eclàmpsia, i van mesurar una proteïna placentària que es diu “Factor de creixement placentari” PIGF per les seves sigles en anglès. La seva mesura en la sang de la mare, fa saber primer si té pre eclàmpsia o no i segon pot dir nos quan s’hauria de terminar l’embaràs. Com que es tracta d’un problema de la placenta, no es resoldrà del tot fins que no es tregui aquest òrgan, això vol dir que s’hauria de terminar l’embaràs.
Esperem que la prova s’estandarditzi, i que les retallades ens permetran tenir-la disponible com eina addicional en l’arsenal diagnostico.
Mentrestant, a cuidar-se i controlar el pes, l’orina i la tensió.
Recordeu que aquests consells no substitueixin el que pot dir-vos un professional de la vostra confiança.
¿Te gusta?, ¡compartelo!:
Dr. Julián López Pérez 
Deja un comentario