Actualment, eixisteixen una gran cantitat de mètodes anticonceptius, no solament eixisteixen molts tipus, si no dintre de cada tipu, múltiples opcions.
D’aixó que sigui difícil triar, quin és el millor per cadascú o cadascuna.
Hem de dir que qualselvol métod tindrá avantatges i desaventatges, tot i que les desaventatges, mai superaràn las disaventatges d’un embaràs no desitjat.
Primer hem de dir que existeixen dos grans grups de métodes anticonceptius.
Els hormonals i els no hormonals.
Els métodes hormonals són més segurs si es prenen bé. Solen produïr anovulació, i si no es produeix la ovulació és imposible que es produeixi un embaràs. S’han de seguir les instruccions i ésser constants amb el seu ús. Els efectes sistémics de prener hormonones, s’han minimitzat amb les noves píldores, a més l’industria farmacéutica ha desarrollat una oferta important de anticonceptius, amb perfils diferents que prácticament n’hi han d’un per cada tipus de dona. D’aixó que segurament un professional generalment pot orientar en cada cas particular quin podria ser el millor, fará una tria i si alguna elecció dona algún efecte indeseable, segurament trobará algún medicament que pugui ser utlitzat amb meyns efectes secundaris.
A més de les conegudes pindoles, eixisteixen múltiples vies d’administración, la oral, la més coneguda, pero N’hi han parches, un anell vaginal, inyeccions, implant subdérmic fins i tot un dispositiu intrauterí, que situarem en un lloc intermedi dintre els hormonals i els no hormonals. Les diferéncies entre una via d’administració i altre, té a veure més amb preferències individuels que amb la posibilitat d’un efecte diferent. Sí poden garantir el cumpliment o poden significar una mica més de discreció.
Recordem a més que existeix la píndola del dia després que es fa servir com anticoncepció d’emergencia. No se hauria de fer servir com mètode regular ja que el risc de falla augmenta amb les vegadas que es fa servir.
Els métodes hormonals que tenen sólo progestagens, porten algunes adventatjes, la dosis hormonal es minor, i es evitan els efectes dels estrògens que en algunes dones poden ser molests o arrivar a tenir alguna complicació, como en les dones que fumen o pateixen migraynes, o las que tinguin un risc controlat de enfermetat embòlica.
Dels métodes no hormonals també tenim moltes opcions, eviten els incovenients dels efectes sistémics, dels hormonals que en alguna dona amb algunes malalties podríen ser un problema, són menys segurs, és a dir, fallen més. Els métodes naturals tenen l’incovenient de l’autocontrol a més abans de l’orgasme masculí es pot escapar sufcient nombre de espermatozoids per produir un embaràs no desitjat.
El preservatiu té la adventatja que prevé les enfermetats de transmisió sexual, i es recomena com métod quan no estem segur del status serológic de la parella. (Quan no la conegem prou bé). S’ha de colocar correctament per evitar accidents. Convé tenir a má anticocepció d’emergencia (Píndola del dia després) si ho fem servir com métod freqüent.
El dispositiu intrauterí és també un métod local, no prevé contra un tipus rar de embarás que es denomina embaràs ectópic, i es pot asociar amb trastorns menstruals i amb riscos de inflamació en la pelvis, por el que no és métod ideal si es tenen problemes amb la regla o no se cuenta amb parella estable pel risc d’infecció pelviana augmentat. A més es pot expulsar i implica un procediment d’inserció amb algú risc. La intolerància és major en pacients que no haguin tengut fills, por el que se hauría de informar a éstas dones que pot ser no toleressin bé el dispositiu.
Existeixen a més els métods definitius, quirúrgics, pel home la vasectomia un mètod relativament sencill i per la done la lligadura de trompes, procediment que es sol fer per laparocòpia, i implica una anestesia general
Dr. Julián López Pérez 