L’edat de la dona és indubtablement un factor limitant per aconseguir un embaràs i és que la fertilitat disminueix a mida que l’edat materna augmenta.
La raó es troba en que el component femení de l’embrió, els òvuls, disminueixen en un procés contínu desde el naixement.
Aixi doncs, una nena recent nascuda pot tenir en els seus ovaris uns 400.000 òvuls, pel moment de l’adolescència, resten uns 120.000 que es continuarán degradant fins que hi arribi la menopàusia.
És un d’aquest òvuls el que, si té la oportunitat d’encontrarse amb un espermatozou que li agrade, el que lograrà fusionar-se, i d’aquesta mena, completar un códig genètic únic i especial que passarà a constituir el miracle d’una nova vida.
 |
| Imatge prenuda de Keepwomenhealthy.com |
Tot se ha de dir, a més aquest òvul fecundat, que desde ara es anomena zigot, s’ha de colocar en un ambient adient, és a dir, que tingui suficient aport de nutrients que bàsicament es estableix, amb una matriu amb bona vascularització i amb plasticitat i capacitat de crèixer adaquadament, per contenir el producte de la gestació.
A més el cos humà és un sistema, es a dir, funciona com un tot i l’úter es troba dins. I ha de funcionar bé, els ronyons han de filtrar la sang, i el cor ha de garantir una bona funció, perque arribi la circulació a on ha de anar, que són tots els òrgans del cos, amb un gasto augmentat que és la circulació placentària.
Amb el temp els vasos sanguíns són molt més rigids, y su funció minva, les hormones, comencen a mancar i mentres més lluny estem dels 40, majors serán els riscos, pel el fetus i la mare. El colesterol comença a pujar i n’hi han treballs que relacionen nivells alts de colesterol amb discapacitats neurológiques dels fills.
Així doncs, tots aquest camvis es s’asocien amb fetus petits, avançament del part, alteracions cromosómiques, inclús mortalitat fetal in úter, trastorns d’aprenatge i de l’aspectre autiste. La mare pot presentar complicacions més frecuents també, Hipertensió, diabetes, patologia renal, cardiovascular i de la inmunitat que poden inclusive posar en perill la seva vida.
Afortunadament aquestes alteracions poden ser detectades, en la seva majoría i encara que es tracta de embarassos mol mès intervenguts, la majorìa de les vegades acaben en fetus normals.
El risc es major mentre major sigui la edat materna.
Però no tots son noticies dolentes, treballs recents afirmen que al moment del part la seva duració es menor a mesura que la edat materna augmenta.
Es tracta de fets fisiológics que no es poden negar, però estem en el segle XXI i contem amb moltes herramientes de seguiment y de diagnóstic que permetren que aquest vaixell arribe a feliç port en un nombre important de casos.
L’ús de tecnologies de fertilizació assistida, permetren cada vegada més que dones amb edad avançada es embaracen. En aquests casos els riscos de problemes cromosòmics són els corresponents als riscos propis de l’edad de la donant dels òvuls, però els riscs materns es mantenen.
A part dels factor fisiológics descrits existeixen altres a tenir en compte, com és tenir descendència en edats on les patologies cardiovasculars i oncologiques són més comuns, i s’ha de pensar en la possibilidad de un fill de 10 anys vivint amb uns pares malalts.
I els fils petits son molt macos però exigeixen molt, i no és igual tenir-los a els 30 anys que als 45.
A la final les desicions són individuals, el consell reproductiu es que es faci una bona avaluació integral previa de la dona, corregeix factors de risc, metabòlics, (Obesitat), cardiovasculars, renals i endocrinólogics, ambientals, suspendre el tabac i alcohol, i fomentar una bona condició física amb una alimentació saludable. Avans de donar aquest important pas.
Recordeu que aquestes linees no substitueixen el consell de un bon profesional de la costra vostra confidència-
Dr. Julián López Pérez 