Infección por VPH parte II

En  la parte I  de ésta entrega quedaron unas preguntas pendientes de respuesta:

  • ¿Qué conductas sexuales predisponen  a  la infección por VPH?
  • ¿Que puedo hacer para evitar  infectarme?
  • ¿Si ya tengo  el virus. ¿Que opciones  tengo para evitar males mayores?
  • ¿Mi pareja  ha de tomar  alguna precaución?
  • ¿Cómo sé si mi pareja  tiene la enfermedad?
  • ¿El virus me lo transmitió él a mi o yo a él?

La infección por  VPH se transmite mediante las relaciones  sexuales,  el motivo es que el virus es muy débil para sobrevivir fuera del  cuerpo por lo tanto hace falta  un contacto intenso y directo para que se produzca la infección de un individuo susceptible.  Todas las enfermedades de transmisión sexual,  comparten la misma epidemiología, suelen suceder en personas que tienen múltiples parejas  o en parejas de personas con múltiples parejas que además no tomen precauciones  para evitar la infección como es el uso del preservativo.

La evolución de la enfermedad puede tardar décadas,  lo que quiere decir  que el o la causante  de la infección  puede no ser  la pareja actual,  no necesariamente  la infección que se detecta en un momento dado en la clínica se deba a alguna  infidelidad reciente,  la infección pudo haberse contraído lustros atrás. Tampoco se puede descartar la primera posibilidad y tal vez no halla forma de saberlo, además  los estudios demuestran que la evolución de la enfermedad en cada individuo, es independiente de la evolución de la enfermedad en la pareja. Lo que quiere decir que la tendencia actual es que si la pareja  no presenta lesiones, tal vez no sea necesario que se realice pruebas. Ya explicaremos los motivos a continuación.

Leer más »

El factor de crecimiento placentario: Nueva herramienta diagnóstica

El factor de crecimiento placentario podría utilizarse en el diagnóstico de la preclampsia se hace referencia a un artículo del King College presentado por Lucy Chambell Concluye en que los niveles diagnostican la enfermedad y orientan en que pacientes y cuándo se debería interrumpir la gestación.

El post lleva además a un link donde está el artículo completo del Circulation, que está liberado para ser descargado de manera gratuita.

English: Pintor
English: Pintor (Photo credit: Wikipedia)

Salut reproductiva per les dones: Hipertensió en l’embaràs una nova eina diagnòstica http://ht.ly/qxbeP

Enhanced by Zemanta

Capitulo 2

ya hemos hecho la segunda entrega del  libro salud reproductiva, mi punto de vista, como  habéis adivinado es un libro mas bien autobiográfico,   me explico a  mi mismo y  pretende en algún  punto dar consejos prácticos  en ésta sensible área  los contenidos se pueden descargar en pdf,  haciendo click en el link respectivo,  espero  opiniones y sugerencias.  Gracias por ser y estar.

Hacer click aquí para ir al capitulo 

Image

Quàn una dona es molt major per sortir embaraçada?

L’edat de la dona  és indubtablement un factor limitant per aconseguir  un embaràs i és que la fertilitat disminueix a mida que l’edat materna augmenta.
La raó es troba en que el component femení de l’embrió, els òvuls,  disminueixen en un procés contínu desde el naixement.
Aixi doncs, una nena recent nascuda pot tenir en els seus ovaris uns  400.000 òvuls, pel moment de l’adolescència, resten uns 120.000 que es continuarán degradant fins que hi arribi la menopàusia.
És un d’aquest òvuls  el  que,  si té la oportunitat d’encontrarse amb un espermatozou que li agrade,  el que lograrà  fusionar-se, i d’aquesta mena,  completar un códig genètic únic i especial que passarà  a constituir el miracle d’una nova vida.

Imatge prenuda de Keepwomenhealthy.com

Tot se ha de dir, a més  aquest òvul fecundat, que  desde ara es anomena  zigot, s’ha de colocar en un ambient adient, és a dir, que tingui suficient aport de nutrients que  bàsicament es estableix,  amb una matriu amb bona vascularització i amb plasticitat i capacitat de crèixer adaquadament, per contenir el producte de la gestació.

A més el cos humà és un sistema,  es a dir, funciona com un tot i l’úter es troba  dins. I ha de funcionar bé, els ronyons han de filtrar  la sang,  i el cor ha  de garantir una bona funció, perque arribi la circulació  a on ha de anar,  que són tots els òrgans del cos, amb un gasto augmentat que és  la circulació placentària.
Amb el temp els vasos sanguíns són molt més rigids,  y su funció  minva, les hormones,  comencen a mancar i mentres  més lluny estem dels  40,   majors serán els riscos, pel el fetus i la mare. El colesterol comença  a pujar i n’hi han treballs que relacionen  nivells alts de  colesterol amb discapacitats neurológiques dels  fills.
Així doncs, tots aquest camvis es s’asocien  amb fetus petits,  avançament del part, alteracions cromosómiques, inclús  mortalitat fetal in úter, trastorns d’aprenatge i de l’aspectre autiste. La mare pot presentar complicacions  més frecuents també,  Hipertensió,  diabetes,  patologia  renal, cardiovascular i de la inmunitat que poden  inclusive posar en perill la seva vida.
 Afortunadament aquestes alteracions poden ser detectades, en la seva majoría i encara que es tracta de embarassos mol mès intervenguts, la majorìa de les vegades acaben  en fetus normals.
El risc es major  mentre major sigui la edat materna.
Però  no tots son  noticies dolentes,  treballs recents  afirmen que al moment del part  la seva  duració es menor  a mesura que la edat materna augmenta.
Es tracta de fets fisiológics que no es poden negar, però estem en el segle XXI i contem amb moltes herramientes de seguiment y de diagnóstic  que permetren  que aquest vaixell arribe a  feliç port en un nombre important de casos.
L’ús de  tecnologies de fertilizació assistida, permetren  cada vegada més que  dones amb edad avançada es embaracen. En aquests casos els riscos de problemes cromosòmics són els corresponents als riscos propis de l’edad de la  donant dels òvuls, però els riscs materns es mantenen.
A part dels factor  fisiológics descrits existeixen altres a tenir en compte, com  és  tenir descendència en edats on les patologies cardiovasculars i oncologiques són més comuns,  i s’ha de pensar en la possibilidad de  un fill  de  10 anys  vivint  amb  uns pares  malalts.
I els fils petits son molt macos però exigeixen molt, i no és igual tenir-los a els 30 anys que als  45.
A la final  les desicions són individuals, el consell reproductiu es que es faci  una  bona avaluació integral previa de la dona, corregeix factors de risc,  metabòlics, (Obesitat), cardiovasculars, renals i endocrinólogics, ambientals,  suspendre el tabac i alcohol, i fomentar una bona condició física amb una alimentació saludable. Avans de donar aquest important  pas.
Recordeu que  aquestes linees no substitueixen  el consell de un bon profesional de la costra  vostra confidència-