Niveles de TSH y Pérdida del embarazo

Hacer click en la imagan para ir al sitio de origen

Recientemente en Medscape surge publicada una interesante revisión e relación a un tema que frecuentemente se deja de lado puesto que solemos pensar que lo sabemos todo sobre él,  que es la función tiroidea.

Con frecuencia nos suenan los hallazgos y solemos decir “esto no es nuevo, siempre se ha dicho…” sin embargo, no deja de ser interesante,  la tendencia  que marca la revisión indicada,  os hago un resumen en castellano, el que quiera revisar el post original, recuerde que el sitio requiere registrarse.

“El hipo y el hipertiroidismo siempre se han asociado con  aumento de la pérdida de embarazo. Es necesaria una función tiroidea normal para lograr un embarazo exitoso. Los niveles de TSH entre 0,45 y 4,5 mUI/l se consideran compatibles con una función tiroidea normal. Sin embargo, diversos estudios demuestran que los niveles normales de TSH en una embarazada tal vez  estén por debajo del rango considerado normal para las no embarazadas, ya que la tasa de pérdida de embarazos precoces aumenta si los niveles de TSH se encuentran por encima de 2,5. Así mismo la presencia de anticuerpos antitiroideos es un factor de riesgo independiente para aumentar la tasa de pérdidas  precoces.

Existen trabajos que sugieren  disminución de la tasa de pérdida precoces de embarazo, en ambos grupos mencionados anteriormente si se administra terapia de reemplazo con levotiroxina.

Probablemente las mujeres  que tengan pérdida repetida del embarazo y no se evidencia una causa diferente, deban recibir terapia de reemplazo con levotiroxina si sus niveles de TSH están por encima de 2,5 y/o  tengan anticuerpos antitiroideos positivos.
Hacen falta estudios adicionales para establecer evidencia que oriente en el manejo de estos casos. ”

Información adicional en ginecología, haga click aquí

Enhanced by Zemanta

¿Són Prevenibles las demandas en medicina ?

La sociedad está diseñada para que se imparta justicia (a veces),  es decir que si alguien imparte o es responsable de algún daño,  lo ha de pagar,  para eso existen los tribunales,  instituciones que sirven de árbitros y que establecen si ha habido algún error en un profesional  que haya causado un daño a un paciente, y que por lo tanto  ése daño en justicia tenga que ser  resarcido.

La medicina constituye un arte que implica cierta vocación,  en sus tiempos de lucidez,  un reconocido presidente de la Federación Médica Venezolana,  dijo una sentencia en una lucha (¿Cómo si no? ) cuando las autoridades del Fondo Monetario Internacional obligaron a hacer recortes en salud y se  intentó y logró  rebajar el salario a los médicos que ya era bajo (¿Les suena  parecido a algo?  pues esto ocurrió hace   20 años en mi país de origen).  En ése marco mientras todos los gremios luchaban por mantener sus contrataciones colectivas,  el Dr. en cuestión  que es psiquiatra, al comparar a los médicos con otros colectivos  resumió en una  frase, la realidad de la profesión:

“Los Médicos no somos mejores ni peores que otros profesionales, somos diferentes”

Con éstas palabras se refería a que las decisiones que se toman día a día, algunas de vida o muerte afectan y en mucho las vidas de las personas que tenemos en nuestras manos,  sin distinción de clases,  etnias,  orígenes o colores.

Leer más »

El factor de crecimiento placentario: Nueva herramienta diagnóstica

El factor de crecimiento placentario podría utilizarse en el diagnóstico de la preclampsia se hace referencia a un artículo del King College presentado por Lucy Chambell Concluye en que los niveles diagnostican la enfermedad y orientan en que pacientes y cuándo se debería interrumpir la gestación.

El post lleva además a un link donde está el artículo completo del Circulation, que está liberado para ser descargado de manera gratuita.

English: Pintor
English: Pintor (Photo credit: Wikipedia)

Salut reproductiva per les dones: Hipertensió en l’embaràs una nova eina diagnòstica http://ht.ly/qxbeP

Enhanced by Zemanta

Hipertensió en l’embaràs una nova eina diagnòstica

English: Pre-eclampsia, toxemia, hypertension ...
English: Pre-eclampsia, toxemia, hypertension in pregnancy (Photo credit: Wikipedia)

La pre eclàmpsia és una causa comuna de patologia en l’embaràs, pot afectar10 per cent de les dones embarassades, i es tracta d’una condició potenciament mortal, si es deixa evolucionar a la seva.
El diagnostico clàssic, es fa amb la presència de dos de tres símptomes: Hipertensió, edemes i la presència de quantitats importants de proteïnes en l’orina. Aquests símptomes són inespecífics, la tensió pot ser que no sigui tant elevada que cridi l’atenció, els edemes són comuns en embarassades normals i la proteïna a l’orina pot aparèixer tardanament.
El quadre clínic es produeix per un problema de la placenta, que per algú motiu no bé aclarit, però existeixen diverses teories per explicar-ho, permetre que els vasos sanguinis, que l’alimenten, mantinguin la seva capa muscular, es produeix així una perfusió placentària subóptima, que fa que es desencadenin una sèrie de fets en cadena, que duen efectes circulatoris, renals, en la coagulació, en la funció hepàtica i en tots els òrgans i sistemes.
És per això que sempre en les embarassades estem pendents de l’orina, de la tensió i del pes, per tractar de detectar aquest 10 per cent de pacients que es poden complicar.
Amb les ecografies es poden detectar quines pacients tenen una mala adaptació vascular, prenem una mesura del fluix sanguini de les arteries uterines i si mostren índexs que suggereixen que el fluix té una resistència per sobre el que és normal per l’edat gestacional, es podria detectar la població de risc. No obstant això existeixen molts mecanismes d’adaptació, i moltes dones que tenen resistències elevades mai desenvoluparan la malaltia.
Pertot això el recent article citat pel Medscape i publicat en el Circulation de novembre:

Diagnostic Accuracy of Placental Growth Factor in Women With Suspected Preeclampsia

A Prospective Multicenter Study

  1. Lucy C. Chappell, PhD
  2. Suzy Duckworth, MBBS
  3. Paul T. Seed, CStat;
  4. Melanie Griffin, MBChB
  5. Jenny Myers, PhD
  6. Lucy Mackillop, MA;
  7. Nigel Simpson, MBBS
  8. Jason Waugh, MBBS
  9. Dilly Anumba, MD;
  10. Louise C. Kenny, PhD
  11. Christopher W.G. Redman, MBChir;
  12. Andrew H. Shennan, MD

  1. From the Women’s Health Academic Centre, King’s College London, London, UK (L.C.C., S.D., P.T.S., M.G., A.H.S.); Maternal and Fetal Health Research Centre, University of Manchester, UK (J.M.); Oxford University Hospitals NHS Trust, Oxford, UK (L.M.); Section of Obstetrics & Gynaecology, University of Leeds, UK (N.S.); Newcastle upon Tyne Hospitals NHS Foundation Trust, Newcastle, UK (J.W.); Academic Unit of Reproductive and Developmental Medicine, University of Sheffield, UK (D.A.); The Irish Centre for Fetal and Neonatal Translational Research (INFANT), University College Cork, Ireland (L.C.K.); and Nuffield Department of Obstetrics and Gynaecology, University of Oxford, UK (C.W.G.R.).
  1. Correspondence to Lucy C. Chappell, PhD, King’s College London, Women’s Health Academic Centre, 10th floor North Wing, St Thomas’ Hospital, Lambeth Palace Rd, London, SE1 7EH, United Kingdom. E-mail lucy.chappell@kcl.ac.uk
Sona tan bé!

Els experts del King College van estudiar pacients que els derivaven amb la sospita clínica de pre-eclàmpsia, i van mesurar una proteïna placentària que es diu “Factor de creixement placentari” PIGF per les seves sigles en anglès. La seva mesura en la sang de la mare, fa saber primer si té pre eclàmpsia o no i segon pot dir nos quan s’hauria de terminar l’embaràs. Com que es tracta d’un problema de la placenta, no es resoldrà del tot fins que no es tregui aquest òrgan, això vol dir que s’hauria de terminar l’embaràs.

Esperem que la prova s’estandarditzi, i que les retallades ens permetran tenir-la disponible com eina addicional en l’arsenal diagnostico.

Mentrestant, a cuidar-se i controlar el pes, l’orina i la tensió.

Recordeu que aquests consells no substitueixin el que pot dir-vos un professional de la vostra confiança.

Enhanced by Zemanta

Medicaments per la prevenció del càncer de mama….

Early signs of breast cancer.
Early signs of breast cancer. (Photo credit: Wikipedia)
Breast cancer awareness
Breast cancer awareness (Photo credit: AslanMedia)














El càncer de mama constitueix un dels més freqüents, i pot afectar fins a un 12 Parcent de la població femenina, la majoria d’aquests càncers ocorreran en dones sense factors de risc.

No obstant això, s’han pogut establir alguns factors que podrien predisposar l’aparició d’aquesta malaltia: l’edat, és més comú al voltant dels 60 anys, el fet de no donar el pit, o de no haver tenguts fills, l’ús d’alguns tractaments hormonals, el tabac (com quasi tots els càncers), cicles anovulatoris, com els que s’esdevenen en l’ovari poliquístic. Tots ells suggereixen una relació amb els estrògens, un tip d’hormona femenina però se sap també que depenen de la seva relació amb altra hormona que es diu progesterona.

La majoria de les dones que tenen factors de risc mai patiran la malaltia.

L’herència també juga un factor important, s’han descobert algunes síndromes amb patró genètic definit i que s’estudien si n’hi ha casos freqüents en familiars propers. Tot i que l’antecedent familiar solament explica el 10 Parcent dels càncers que es veuen en la pràctica clínica.

aquestes recomanacions s’apliquen en pacients que mai han tingut càncer els protocols de maneig de les pacients amb càncer diagnosticat amb aquests medicaments és diferent

La relació d’aquest càncer amb els estrògens, ha fet que es provi l’afecte d’alguns medicaments que bloquegen els receptors d’estrògens i d’aquesta mena reduir el seu impacte sobre la mama en predisposar el desenvolupament d’aquesta entitat. Una revisió recent del centre de prevenció del càncer americà fa unes recomanacions en l’ús d’aquestes drogues publicat en Medscape, el conegut portal medic d’actualitzacions.

Drugs to Reduce Breast Cancer Risk: Updated Guidelines CME/CE

Un resum de les recomanacions és el següent:

  • La medicació preventiva té alguns riscos, de problemes d’embòlies, de predisposar al càncer d’endometri i de produir cataractes.
  • La medicació solament pot ser utilitzada en pacients de més de 35 anys.
  • Els medicaments utilitzats amb aquesta finalitat redueixen el risc de patir el tipus de càncer de mama que porta receptors positius pels estrògens i s’estima que reduirien 7 a 9 casos per 1000 dones tractades per 5 anys de tractament.
  • Ningú dels dos medicaments aprovats (tamoxifé i raloxifé) han demostrat reduir la incidència de càncer no invasiu ni de la mortalitat general.
  • Ambdós medicaments redueixen els riscos de fractures osteoporòtiques.
  • El tractament es recomana solo als pacients majors de 35 anys que tinguin risc augmentat de patir aquest tipus de càncer i després d’explicar els riscos i els beneficis. A més que no tinguin factors condicionants als efectes secundaris ja explicats. Els especialistes han d’explicar de manera consensuada que el beneficio de l’ús d’aquests medicaments és moderat.
  • El tamoxifè esta autoritzat abans de la menopausa i el raloxifé després. La durada suggerida del tractament és de 5 anys.


Com sempre expliquem, aquestes línies no substitueixen el bon consell d’un professional de la seva confiança

Enhanced by Zemanta

Ús de medicaments durant la lactància…

this is not a butterfly
this is not a butterfly (Photo credit: bernat…)

Moltes dones que donen el pit,  es le recomena suspendre la medicació que prenen habitualment per evitar efectes en el nadó, encara que n’hi han molts poques medicacions contraindicades per a ells.

Aixó  explica   una  nota en el conegut portal d’actualizatció médica Medscape.

Drugs and the Breastfeeding Mother: A New Clinical Report

Laurie Scudder, DNP, NP, Hari Cheryl Sachs, MD

DisclosuresOctober 29, 2013Igualment l’American Academy of Pediatricians (AAP) va produir  a recent report clínic que estableix que la majoria de les medicacions i  inmunitzacions són segures durant  la lactació. La raó és que no tots els medicaments esten presents en la llet del pit at nivells que posin en perill la salut de l’infant. 
Els medicaments utilitzats per tractar la depressió, podrien exponer l’infant a dosis importants de medicació on no hi ha suficient informació  sobre efectes futurs. Les  recomenacions per  permetre la lactància s’haurien de fer  basades en  l’evidencia científica i en l’estudi de cada  cas individual. Un altre grup d’interés  els constitueixen  els narcòtics,  que es fan servir com analgèsics de rescat, aquest medicaments poden ser perillossos   pel nadó i poden ser  una indicació  per suspendre la lactància si la mare  necessités aquets medicaments per alguna raó. A més  existeix una síndrome d’abstinéncia als opioids en els nadós exposats a els. 
L’entrevista a més adverteix en relació  amb l’ús de medicaments que s’utilitzen per estimular la lactància. No n’hi ha evidències que tinguin alguna utilitat, encara els products d’herboristeria “naturistes”  s’han de discutir amb un professional amb coneiximents del estat del art,  en un sistema on el fluixos d’informació son tants i canvien  tant rápid  que no és gens fàcil  mantenir-se al día. La FDA recentement ha  fet unes recomendacions  en quant a l’ús d’un medicament que s’estava utilitzant amb aquesta indicació. Que té efects perillosos sobre el cor. 
Finalment el Dr. Sachs  recomana alguns  llocs  in internet on  els professionals poden  trobar informació important en relació a un fàrmac en particular que pot  ajudar a  tomar una decisió  a una mare preocupada  per la medicació que pren i  amb desitjos de donar el pit.  Els links són els següents:

  • Drugs@FDA (the FDA’s database of approved drugs);
  • Daily Med (drug information, including FDA labels and package inserts);
  • LactMed (drugs and lactation database); and
  • LactMed App.
Per la meva part  he baixat l’app  (Lactmed) disponible en android i penso que en IOS.   Sembla  funcionar força bé,  està en anglès.

Enhanced by Zemanta