Archivo de la etiqueta: Embaràs

Hipertensió en l’embaràs una nova eina diagnòstica

English: Pre-eclampsia, toxemia, hypertension ...
English: Pre-eclampsia, toxemia, hypertension in pregnancy (Photo credit: Wikipedia)

La pre eclàmpsia és una causa comuna de patologia en l’embaràs, pot afectar10 per cent de les dones embarassades, i es tracta d’una condició potenciament mortal, si es deixa evolucionar a la seva.
El diagnostico clàssic, es fa amb la presència de dos de tres símptomes: Hipertensió, edemes i la presència de quantitats importants de proteïnes en l’orina. Aquests símptomes són inespecífics, la tensió pot ser que no sigui tant elevada que cridi l’atenció, els edemes són comuns en embarassades normals i la proteïna a l’orina pot aparèixer tardanament.
El quadre clínic es produeix per un problema de la placenta, que per algú motiu no bé aclarit, però existeixen diverses teories per explicar-ho, permetre que els vasos sanguinis, que l’alimenten, mantinguin la seva capa muscular, es produeix així una perfusió placentària subóptima, que fa que es desencadenin una sèrie de fets en cadena, que duen efectes circulatoris, renals, en la coagulació, en la funció hepàtica i en tots els òrgans i sistemes.
És per això que sempre en les embarassades estem pendents de l’orina, de la tensió i del pes, per tractar de detectar aquest 10 per cent de pacients que es poden complicar.
Amb les ecografies es poden detectar quines pacients tenen una mala adaptació vascular, prenem una mesura del fluix sanguini de les arteries uterines i si mostren índexs que suggereixen que el fluix té una resistència per sobre el que és normal per l’edat gestacional, es podria detectar la població de risc. No obstant això existeixen molts mecanismes d’adaptació, i moltes dones que tenen resistències elevades mai desenvoluparan la malaltia.
Pertot això el recent article citat pel Medscape i publicat en el Circulation de novembre:

Diagnostic Accuracy of Placental Growth Factor in Women With Suspected Preeclampsia

A Prospective Multicenter Study

  1. Lucy C. Chappell, PhD
  2. Suzy Duckworth, MBBS
  3. Paul T. Seed, CStat;
  4. Melanie Griffin, MBChB
  5. Jenny Myers, PhD
  6. Lucy Mackillop, MA;
  7. Nigel Simpson, MBBS
  8. Jason Waugh, MBBS
  9. Dilly Anumba, MD;
  10. Louise C. Kenny, PhD
  11. Christopher W.G. Redman, MBChir;
  12. Andrew H. Shennan, MD

  1. From the Women’s Health Academic Centre, King’s College London, London, UK (L.C.C., S.D., P.T.S., M.G., A.H.S.); Maternal and Fetal Health Research Centre, University of Manchester, UK (J.M.); Oxford University Hospitals NHS Trust, Oxford, UK (L.M.); Section of Obstetrics & Gynaecology, University of Leeds, UK (N.S.); Newcastle upon Tyne Hospitals NHS Foundation Trust, Newcastle, UK (J.W.); Academic Unit of Reproductive and Developmental Medicine, University of Sheffield, UK (D.A.); The Irish Centre for Fetal and Neonatal Translational Research (INFANT), University College Cork, Ireland (L.C.K.); and Nuffield Department of Obstetrics and Gynaecology, University of Oxford, UK (C.W.G.R.).
  1. Correspondence to Lucy C. Chappell, PhD, King’s College London, Women’s Health Academic Centre, 10th floor North Wing, St Thomas’ Hospital, Lambeth Palace Rd, London, SE1 7EH, United Kingdom. E-mail lucy.chappell@kcl.ac.uk
Sona tan bé!

Els experts del King College van estudiar pacients que els derivaven amb la sospita clínica de pre-eclàmpsia, i van mesurar una proteïna placentària que es diu “Factor de creixement placentari” PIGF per les seves sigles en anglès. La seva mesura en la sang de la mare, fa saber primer si té pre eclàmpsia o no i segon pot dir nos quan s’hauria de terminar l’embaràs. Com que es tracta d’un problema de la placenta, no es resoldrà del tot fins que no es tregui aquest òrgan, això vol dir que s’hauria de terminar l’embaràs.

Esperem que la prova s’estandarditzi, i que les retallades ens permetran tenir-la disponible com eina addicional en l’arsenal diagnostico.

Mentrestant, a cuidar-se i controlar el pes, l’orina i la tensió.

Recordeu que aquests consells no substitueixin el que pot dir-vos un professional de la vostra confiança.

Enhanced by Zemanta

Quàn una dona es molt major per sortir embaraçada?

L’edat de la dona  és indubtablement un factor limitant per aconseguir  un embaràs i és que la fertilitat disminueix a mida que l’edat materna augmenta.
La raó es troba en que el component femení de l’embrió, els òvuls,  disminueixen en un procés contínu desde el naixement.
Aixi doncs, una nena recent nascuda pot tenir en els seus ovaris uns  400.000 òvuls, pel moment de l’adolescència, resten uns 120.000 que es continuarán degradant fins que hi arribi la menopàusia.
És un d’aquest òvuls  el  que,  si té la oportunitat d’encontrarse amb un espermatozou que li agrade,  el que lograrà  fusionar-se, i d’aquesta mena,  completar un códig genètic únic i especial que passarà  a constituir el miracle d’una nova vida.

Imatge prenuda de Keepwomenhealthy.com

Tot se ha de dir, a més  aquest òvul fecundat, que  desde ara es anomena  zigot, s’ha de colocar en un ambient adient, és a dir, que tingui suficient aport de nutrients que  bàsicament es estableix,  amb una matriu amb bona vascularització i amb plasticitat i capacitat de crèixer adaquadament, per contenir el producte de la gestació.

A més el cos humà és un sistema,  es a dir, funciona com un tot i l’úter es troba  dins. I ha de funcionar bé, els ronyons han de filtrar  la sang,  i el cor ha  de garantir una bona funció, perque arribi la circulació  a on ha de anar,  que són tots els òrgans del cos, amb un gasto augmentat que és  la circulació placentària.
Amb el temp els vasos sanguíns són molt més rigids,  y su funció  minva, les hormones,  comencen a mancar i mentres  més lluny estem dels  40,   majors serán els riscos, pel el fetus i la mare. El colesterol comença  a pujar i n’hi han treballs que relacionen  nivells alts de  colesterol amb discapacitats neurológiques dels  fills.
Així doncs, tots aquest camvis es s’asocien  amb fetus petits,  avançament del part, alteracions cromosómiques, inclús  mortalitat fetal in úter, trastorns d’aprenatge i de l’aspectre autiste. La mare pot presentar complicacions  més frecuents també,  Hipertensió,  diabetes,  patologia  renal, cardiovascular i de la inmunitat que poden  inclusive posar en perill la seva vida.
 Afortunadament aquestes alteracions poden ser detectades, en la seva majoría i encara que es tracta de embarassos mol mès intervenguts, la majorìa de les vegades acaben  en fetus normals.
El risc es major  mentre major sigui la edat materna.
Però  no tots son  noticies dolentes,  treballs recents  afirmen que al moment del part  la seva  duració es menor  a mesura que la edat materna augmenta.
Es tracta de fets fisiológics que no es poden negar, però estem en el segle XXI i contem amb moltes herramientes de seguiment y de diagnóstic  que permetren  que aquest vaixell arribe a  feliç port en un nombre important de casos.
L’ús de  tecnologies de fertilizació assistida, permetren  cada vegada més que  dones amb edad avançada es embaracen. En aquests casos els riscos de problemes cromosòmics són els corresponents als riscos propis de l’edad de la  donant dels òvuls, però els riscs materns es mantenen.
A part dels factor  fisiológics descrits existeixen altres a tenir en compte, com  és  tenir descendència en edats on les patologies cardiovasculars i oncologiques són més comuns,  i s’ha de pensar en la possibilidad de  un fill  de  10 anys  vivint  amb  uns pares  malalts.
I els fils petits son molt macos però exigeixen molt, i no és igual tenir-los a els 30 anys que als  45.
A la final  les desicions són individuals, el consell reproductiu es que es faci  una  bona avaluació integral previa de la dona, corregeix factors de risc,  metabòlics, (Obesitat), cardiovasculars, renals i endocrinólogics, ambientals,  suspendre el tabac i alcohol, i fomentar una bona condició física amb una alimentació saludable. Avans de donar aquest important  pas.
Recordeu que  aquestes linees no substitueixen  el consell de un bon profesional de la costra  vostra confidència-